Recomana'm un llibre

Títol: Tengo ganas de ti

Autor: Federico Moccia

Editorial: Planeta

Any publicació: 2009

Temes: Literatura : Narrativa

En “Tengo ganas de ti”, l'esperada segona part de “A tres metros sobre el cielo”, Federico Moccia ens captiva amb una deliciosa novel·la que ens parla de desitjos, amor i somnis. Després de passar dos anys a Nova York, Step torna a Roma .El record de Babi l'ha acompanyat tot aquest temps i tem el moment de retrobar-se amb ella. Aviat s'adona que les coses han canviat i que, a poc a poc, haurà de reconstruir la seva vida a Itàlia: fer nous amics,aconseguir una feina, començar una nova etapa ... Quan coneix a Gin, una noia alegre i preciosa, creu que podrà tornar a enamorar-se.  Però no és fàcil oblidar Babi i quan, percasualitat, ensopega amb ella sent com tot el seu món trontolla... És possible reviure la màgia del primer amor?

Aquesta novel·la me la va regalar la dona del meu pare. A ella li agrada molt la lectura i vol que jo també m’aficioni.

Vaig anar a veure la pel·lícula de “A tres metros sobre el cielo” i em va agradar tant, que per això vaig cedir a llegir-me la segona part.

Em sembla que és el primer cop, que em llegeix-ho un llibre que no sigui obligatori de l’escola.

És un llibre molt fàcil de llegir, ja que la història t’enganxa des del començament, des del primer capítol, fins i tot es pot dir, que des del títol.

Aquest llibre li recomanaria als adolescents en especial, però també a gent adulta, també li agradaria, perquè és una història d’amor molt especial; prohibida.

Crònica de la sortida al museu d’història i el barri gòtic de Barcelona.

El dimarts dia 1 de febrer del 2011, els alumnes de segon de la ESO, de l’ IES Júlia Minguell, vam fer una sortida de l’àrea de socials.

Vaig anar a l’ institut com cada dia, a la mateixa hora, a les 8:30h.

Vam sortir de l’ institut cap a les 9:00h, amb direcció: metro de “Artigues Sant Adrià” la línia lila, número 2. Vam fer el recorregut en el mateix tren, fins arribar a “la Pau”, vam agafar la línia número 4, la gorga, fins arribar a “Jaume I”.

Quan ens vam baixar del metro, al front hi havia un hotel que es diu “Suizo” i hi va ver un comentari de la Gisela,que ens va fer molta gracia a tots. Es va quedar estranyada mirant el nom de l’hotel i va dir: “hotel sucio?”. Quin fart de riure.

A l’arribar al museu d’història de Barcelona, vam aprofitar per esmorzar tots junts i fer-nos fotografies.

A l’entrar al museu, vam baixar fins l’ultima planta, i després vam anar pujant.

A la primera planta, vam veure dues maquetes de Barcelona. A altres plantes, hi havien eines que es feien servir per dinar, cosir, etc.

Lo que més em va interessar de tot el que ens va explica la nostra guia dins del museu, va ser lo que ens va explicar de que el saler era lo que primer es posava al parar la taula i sempre davant de la figura masculina.

Un cop acabada la visita al museu, vam sortir amb la mateixa guia, a fer una visita al barri gòtic; en aquesta visita al barri, vam veure la catedral gòtica i ens va explicar la diferencia que hi havia entre l’art gòtic europeu i català.

Desprès d’acabar la visita amb la guia, les professores Begoña i Mª Dolores Espías, també ens van explicar una mica l’origen i el per que dels noms d’aquests carrers.

Vam agafar amb apunts tot el que deien les professores amb un dossier que ens va donar la professora de l’àrea de socials. Que jo recordi, vam estar en una plaça que es deia Sant Felip Neri; on vam veure uns homes molt estranys i vam petar a riure, anaven vestits: un amb una faldilla i una americana, i l’altre em va recordar molt a la cantant Bimba Bosé.

Després de tot això, per fi vam acabar la visita.

Vam tornar al metro (Jaume I) fins la Pau, vam fer transbord i vam agafar la línia dos fins la parada, Artigues Sant Adrià.

Tots junts vam pujar fins l’ institut i vam poder marxar abans d’hora.

Reconec que la sortida a sigut una mica avorrida, però tot i així m’ho vaig passar molt bé amb els meus companys. 

EL MEU COS:

Jo no tinc part preferida del cos, però si hagués de triar, diria la boca.
La boca és una de les parts del cos més necessària. Et permet ingerir aliments, líquids, et permet parlar, besar, etc.
A part de fer totes aquestes coses, sempre estic jugant amb els llavis de la meva boca; ho faig inconcientment, me’ls toco amb els dits, m’arranco la pell, sempre els humitejo amb la meva saliva.
De llavis n’hi ha de mols tipus, petits i grans, prims i carnosos . Els meus són grans i carnosos. M’agraden molt perquè penso que il·luminen molt més la cara i donen estil.
Així doncs estic molt contenta amb els meus llavis i no els canviaria per res del món.

EL MEU NOM:

El meu nom és Paula, que és un nom femení d’origen llatí, que significa “petita” i és un variant de Paola.
És fàcil de pronunciar i memoritzar, però tot i així hi ha gent que em diu Paola, perquè s’assembla molt.
Jo me’n recordo que quan era més petita hi havia gent que em deia “Paulina Rubio”, com la cantant, i al meu poble hi ha dues persones que em diuen “Maripauli”, no sé molt bé per què, però suposo que serà perquè la meva mare es diu Maria i el barregen amb el meu.
Els meus pares m’han explicat, que si hagués sigut un noi m’haurien posat Pau, i si era una noia em posarien María o Paula, i finalment es van decidir per Paula.
A mi no m’agrada gaire el nom de Paula, però tampoc em desagrada. M’agradaria que m’haguessin dit Cristina o Desiré. Ara es pot canviar el nom de persones, i tinc la oportunitat de canviar-lo, però no ho faré perquè se’m faria estrany que em diguessin per un altre nom.

DEU MOMENTS DE FELICITAT

1. Quan arribo al meu poble, després d’un llarguíssim viatge i veig als meus amics i familiars.
2. Quan arribo a casa i veig què no hi ha ningú i puc fer el què vulgui sense que ningú em digui res.
3. Quan em donen diners i vaig una tarda al centre comercial de compres, amb les amigues i riem tots plegats.
4. Quan comencen les festes del meu poble i sé que m’espera tota una setmana plena de diversió.
5. Quan arribo a casa i fa olor al meu menjar favorit, carn d’olla.
6. Quan arribo del carrer en ple hivern, amb el fred que fa, em sento al sofà amb la manteta i veus a la gent que  és al carrer passant fred i et sents “guay” perquè tu estàs calentet i ells no.
7. Quan estic en el meu poble i dormo a casa de la meva àvia, en aquests llits que a la que et gires fa un soroll impressionant i ve la meva àvia i m’acotxa fins dalt amb els llençols d’hivern ben calentets i la meva àvia em diu:”Buenas noches hija, que duermas bien”.
8. A l’escoltar aquella cançó que tant m’agrada.
9. Quan estic amb un amic especial.
10. Tots els dissabtes sé que a les tres de la tarda m’està esperant un bonic plat de paella sobre la taula.