El meu nom és Paula, que és un nom femení d’origen llatí, que significa “petita” i és un variant de Paola.
És fàcil de pronunciar i memoritzar, però tot i així hi ha gent que em diu Paola, perquè s’assembla molt.
Jo me’n recordo que quan era més petita hi havia gent que em deia “Paulina Rubio”, com la cantant, i al meu poble hi ha dues persones que em diuen “Maripauli”, no sé molt bé per què, però suposo que serà perquè la meva mare es diu Maria i el barregen amb el meu.
Els meus pares m’han explicat, que si hagués sigut un noi m’haurien posat Pau, i si era una noia em posarien María o Paula, i finalment es van decidir per Paula.
A mi no m’agrada gaire el nom de Paula, però tampoc em desagrada. M’agradaria que m’haguessin dit Cristina o Desiré. Ara es pot canviar el nom de persones, i tinc la oportunitat de canviar-lo, però no ho faré perquè se’m faria estrany que em diguessin per un altre nom.
És fàcil de pronunciar i memoritzar, però tot i així hi ha gent que em diu Paola, perquè s’assembla molt.
Jo me’n recordo que quan era més petita hi havia gent que em deia “Paulina Rubio”, com la cantant, i al meu poble hi ha dues persones que em diuen “Maripauli”, no sé molt bé per què, però suposo que serà perquè la meva mare es diu Maria i el barregen amb el meu.
Els meus pares m’han explicat, que si hagués sigut un noi m’haurien posat Pau, i si era una noia em posarien María o Paula, i finalment es van decidir per Paula.
A mi no m’agrada gaire el nom de Paula, però tampoc em desagrada. M’agradaria que m’haguessin dit Cristina o Desiré. Ara es pot canviar el nom de persones, i tinc la oportunitat de canviar-lo, però no ho faré perquè se’m faria estrany que em diguessin per un altre nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada