EL MEU COS:

Jo no tinc part preferida del cos, però si hagués de triar, diria la boca.
La boca és una de les parts del cos més necessària. Et permet ingerir aliments, líquids, et permet parlar, besar, etc.
A part de fer totes aquestes coses, sempre estic jugant amb els llavis de la meva boca; ho faig inconcientment, me’ls toco amb els dits, m’arranco la pell, sempre els humitejo amb la meva saliva.
De llavis n’hi ha de mols tipus, petits i grans, prims i carnosos . Els meus són grans i carnosos. M’agraden molt perquè penso que il·luminen molt més la cara i donen estil.
Així doncs estic molt contenta amb els meus llavis i no els canviaria per res del món.

EL MEU NOM:

El meu nom és Paula, que és un nom femení d’origen llatí, que significa “petita” i és un variant de Paola.
És fàcil de pronunciar i memoritzar, però tot i així hi ha gent que em diu Paola, perquè s’assembla molt.
Jo me’n recordo que quan era més petita hi havia gent que em deia “Paulina Rubio”, com la cantant, i al meu poble hi ha dues persones que em diuen “Maripauli”, no sé molt bé per què, però suposo que serà perquè la meva mare es diu Maria i el barregen amb el meu.
Els meus pares m’han explicat, que si hagués sigut un noi m’haurien posat Pau, i si era una noia em posarien María o Paula, i finalment es van decidir per Paula.
A mi no m’agrada gaire el nom de Paula, però tampoc em desagrada. M’agradaria que m’haguessin dit Cristina o Desiré. Ara es pot canviar el nom de persones, i tinc la oportunitat de canviar-lo, però no ho faré perquè se’m faria estrany que em diguessin per un altre nom.